Descobreixen a Càceres
les petjades d'art neandertal més antigues del món.
La cova de Maltravieso, un dels focus més destacats d'art rupestre de la Península Ibèrica, protago-nitza una troballa vital que modificarà els conceptes de l'estudi de l'evolució humana. Portada de l' revista Science s’espera tingui una important repercussió internacional. Els estudis de datació duts a terme per un grup de recerca europeu han conclòs que una de les pintures de les que es troben en les parets d'aquesta cavitat té una antiguitat d'almenys 66.700 anys, més del triple del que s'estimava fins al moment, ja que l'edat de les cèlebres mans en positiu i negatiu es fixava en 20.000 anys.
Marcos García Díez, professor de la universitat Isabel I de Burgos és un dels estudiosos que ha participat en aquest anàlisi, que encapçalen el professor de la Universitat de Southampton Alistair Pike i el professor alemany Dirk Hoffmann de l'Institut Max Planck d'Antropologia, entre d'altres. Els experts de la Junta d'Extremadura Hipòlit Collado, Joan Carles Aguilar i José Ramón Bell també han participat en l'estudi de Maltravieso. Les mostres es van prendre en dues ocasions diferents, al desembre de 2014 i abril de 2016. García Díez explica que la importància d'aquesta troballa rau en què per primera vegada es pot establir que els neandertals van ser els autors d'aquestes pintures, el que afegeix llum al debat «sobre la capacitat d'expressió simbòlica dels neandertals».
L'anàlisi de la calcita sobre una de les mans que s'ha fet utilitzant el mètode de l'Urani-Tonio ens diu que el seu origen té lloc 20.000 anys abans que el Homo Sapiens arribés a Europa. Per tant, segons aquest estudi, no hi ha dubte que va ser aquesta espècie l'autora d'aquests símbols. Aquest grup, anomenat 'Datant l'origen i desenvolupament de l'art rupestre paleolític a Europa a partir del desequilibri de la sèrie de l'Urani' ha investigat de manera conjunta dues coves espanyoles: La Pasiega a Cantàbria i Ardales a Màlaga, arribant a conclusions similars amb datacions antigues, la qual cosa fa pensar que podria haver-hi altres punts a la Península Ibèrica on també poguessin trobar-se aquests símbols, fonamentals per al coneixement de la Prehistòria.
Per Marcos García Díez les conclusions no deixen cap dubte perquè «els primers sapiens apareixen fa 45.000 anys». Un dels aspectes més interessants d'aquesta investigació és delimitar les característiques dels neandertals i les seves qualitats cognitives, més enllà dels propis atributs físics.
Segons figura en la nota emesa per la conselleria de Cultura, l'investigador Paul Petitt de la Universitat de Durham afirma que el fet de tenir exemples de tres coves a 700 quilòmetres de distàn-cia «evidència que aquesta va ser una tradició amb gran recorregut, al que els neandertals van ser els primers humans a deixar marques permanents i significatives en coves profundes. És molt possible que l'art rupestre similar documentat en altres coves d'Europa occidental, que durant tant de temps es va suposar que era obra de la nostra espècie, tingui un origen neandertal ».
Les tres coves tenen en comú pintures paleolítiques majoritàriament en vermell (ocre), ocasionalment en negre, que contenen grups d'animals, punts, signes geomètrics, empremtes de mans en negatiu i positiu i gravats, explica la nota enviada per l'administració regional. Els investigadors descarten tot tipus de creació arbitrària, ja que la seva elaboració va implicar planificar una font de llum, buscar amb precisió una font adequada i barrejar els pigments per pintar les figures.
Per Hipòlit Collado, cap de la Secció d'Arqueologia de la Junta d'Extremadura, aquesta troballa indi-ca «que les petjades més antigues del món es localitzen en aquesta petita cavitat Càceres, on els neandertals van prendre consciència de la seva pròpia identitati van deixar sobre la paret allò que més els identificava com humans: l'empremta de la seva pròpia mà». Segons la nota de la Junta Collado porta anys treballant en una línia d'investigació sobre l'origen Neandertal de l'art rupestre. Pel que sembla les investigacions s'havien vist obstaculitzades per la falta de dades concloents. El radiocarboni com a fórmula per datar aquestes restes podia donar errors, donat que «les mostres de pigments d'radiocarboni són propenses a la contaminació i poden donar estimacions d'edat falses, l'obtenció de mostres de carbó necessàries per a aquest mètode és destructiva per a les figures». La dificultat sorgeix també a l'estar moltes d'aquestes pintures fets amb pigments minerals com l'ocre, que no contenen cap material orgànic i per tant és impossible datar.
Aquest dijous es presentava a Màlaga la part del projecte referent a la cova d'Ardales. El finançament d'aquesta investigació s'ha dut a terme a través de la Natural Environment Research Council (Gran Bretanya), la National Geographic Society (Estats Units), el Max Planck Society (Alemanya) i la Ro-yal Society Wolfson Research Merit Award (Gran Bretanya ).
Els investigadors han guardat amb zel que la informació pogués transcendir abans de les 20 hores del 22 de febrer. La prestigiosa publicació americana va mantenir embargades aquestes dades fins aquest moment. Els amants de la prehistòria i de l'evolució humana ja tenen un punt en on trobar informació per reconstruir aquest passat que ens ajuda a entendre el nostre present.
FONTS i IMATGES:
http://www.hoy.es/caceres/primer-arte-obra-20180222200319-nt.html
http://science.sciencemag.org/content/359/6378/912
http://www.sciencemag.org/about/science-licenses-journal-article-reuse?_ga=2.20645053.40492483.1519540798-1173937778.1519540798
